Un poc d'història

Orxateria I Xocolateria
Ca'n Joan de s'Aigo

A principis del S. XVIII, en ‘Joan de S’Aigo’ era un empresari que dedicava l’hivern a reclutar homes que anassin amb ell a la Serra de Tramuntana a recollir neu i guardar-la a les ‘cases de neu’.

Les cases de neu eren construccions excavades al terra de les muntanyes de la Serra. En elles s’acumulava i es guardava la neu caiguda durant l’hivern per tal de tenir reserves de gel per a la primavera i l’inici de l’estiu a l’illa. Amb aquest gel i neu es formaven els anomenats ‘pans de neu’.

Part d’aquests pans de neu es transportava cap a Ciutat, i una altra part es repartia pels diferents pobles de l’illa. Es venien com a gel per a ús domèstic, a cases i famílies.

Va ser llavors quan Joan de s’Aigo va tenir la idea d’aprofitar l’aigua que es formava en fondre’s els pans, mesclant-la amb diferents sucs de fruites. Així va néixer l’avantpassat del que avui coneixem com a gelat. Ja al segle XIX, el gel produït a l’illa deixà de ser suficient, i es començà a importar des de Barcelona.

El primer gelat que elaborà Can Joan de s’Aigo, tal com el coneixem avui, fou el gelat d’ametlla. Al local del carrer Can Sanç encara es conserva el primer molí emprat per a la seva elaboració.

Poc després, començà la producció de xocolata calenta i ensaïmades. Can Joan de s’Aigo esdevingué així, si no en la més antiga, en una de les primeres xocolateries d’Europa.

Amb el pas del temps, aparegueren nous tipus de gelats i els quemullars més tradicionals, destacant especialment els quartos.

Més de tres-cents anys d’història ha acabat per generar vincles entre l’establiment i les costums socials de l’illa. És tradició a Ciutat anar a prendre xocolata amb ensaïmades després de la celebració de les Matines, la nit de Nadal, o a prendre un gelat després de la missa del Corpus.

Don Joan Martorell Pol prengué el relleu del seu pare, Don Antoni Martorell, l’any 1974, i estigué al capdavant del negoci fins al mes de juny de 2011, quan es retirà. Malgrat això, fins gairebé al final dels seus dies, se’l podia veure assegut a la seva taula preferida del local de Baró, on solia compartir tertúlies amb els seus amics. Va morir el 27 de juliol de 2011, a l’edat de 79 anys.

Bomba de gelat que s’utilitzà fins a finals del segle XX i que encara es conserva al local del carrer Can Sanç.