Orxateria I Xocolateria Ca'n Joan de s'Aigo
A principis del S. XVIII, en ‘Joan de S’Aigo’ era un empresari que dedicava l’hivern a reclutar homes que anassin amb ell a la Serra de Tramuntana a recollir neu i guardar-la a les ‘cases de neu’.
Les cases de neu eren construccions excavades al terra de les muntanyes de la Serra. En elles es guardava i acumulava la neu caiguda durant l’hivern per tal de tenir reserves de gel per a la primavera i inici de l’estiu a l’illa. Amb aquest gel i neu es formaven els anomenats ‘pans de neu’.
Part d’aquests pans de neu es trasportaven cap a Ciutat, i part cap a altres llocs de l’illa. Eren venuts com a gel per a les cases i famílies.
En Joan de S’Aigo tingué la idea d’aprofitar l’aigua formada per la fusió d’aquests pans, mesclant-la amb diferents sucs i de fruita. Nasqué així l’avantpassat dels gelats. Ja dins el segle XIX, el gel produït i guardat deixà de ser suficient, i es començà la importació des de Barcelona.
El primer gelat, tal i com el coneixem avui, fabricat per Can Joan de S’Aigo fou el geltat d’ametla. Encara es conserva al local del carrer de Can Sanç, el primer molí emprat per a la seva fabricació.
Poc temps després, començà la producció de la xocolata calenta i de les ensaïmades. Esdevingué així, Can Joan de S’Aigo, si no en la més antiga, en una de les primeres xocolateries d’Europa.
Amb el temps, anaren apareguent els diferents tipus de gelats i els quemullars més tradicionals, com ara els quartos.
El fet de tenir més de tres-cents anys d’història, acabà per generar vincles entre l’establiment i els costums socials de l’illa. És tradicional a Ciutat anar a prendre xocolata amb ensaïmades després de la celebració de les Matines, la nit de Nadal, o a prendre un gelat després de la missa del Corpus.
D. Juan Martorell Pol, prengué el relleu del seu pare D. Antonio Martorell el 1974, va ser titular del negoci fins a juny de 2010, quan es va retirar. Malgrat això el podíem trovar assegut a la seva taula preferida del local de Baron, on solia compartir tertúlies amb els amics, fins pràcticament el final dels seus dies. Va morir el 27 de juliol de 2011 als 79 anys.
Bomba de gelat, que es va utilitzar fins a finals del segle XX , i que encara se segueix conservant al local de carrer sanç.
